La normativa en els estudis geotècnics

.
.
Aquest és un capítol del manual que vaig preparar per al Curs d’Estudis Geotècnics del Col·legi d’Aparelladors i AT de Barcelona. Avui l’he recuperat i penso que potser igual a algú li pot servir d’alguna cosa… No és una ponència estrictament teòrica, si no que porta una part important d’opinió personal…

L’objectiu de la sessió era donar uns criteris amplis per poder jutjar la contractació d’un estudi geotècnic per part d’un tècnic d’obra o de projecte no especialista en el tema.

El text és de l’any 2006, revisat el 2007… bé, si us serveix d’alguna cosa, me’n alegro.
.
.
MANUAL

Estudis geotècnics: Marc normatiu i criteris de valoració en la contractació d’un estudi geotècnic

………..

Índex

– Introducció
– Els estudis geotècnics: visió històrica i normativa
– L’aplicació del DB-SE C
– Cas pràctic: planificació de campanyes de reconeixement i de laboratori a partir del DB-SE C
– Criteris per valorar un pressupost per a la contractació d’un estudi geotècnic

annexes:

– cap. 3 del DB-SE C

…………

ELS ESTUDIS GEOTÈCNICS: VISIÓ HISTÒRICA I NORMATIVA

1. INTRODUCCIÓ

El projecte d’una fonamentació, estructura de contenció, excavació, o en general qualsevol classe d’actuació sobre el subsòl, exigeix un coneixement previ de les característiques del terreny afectat. Aquest coneixement s’adquireix mitjançant una sèrie d’activitat de diferent caire que, en el seu conjunt, s’anomenen pel comú com “Estudi Geotècnic”. La major o menor intensitat de cadascuna de les activitats que s’imbriquen en l’elaboració de l’estudi dependrà de l’extensió de l’àrea a reconèixer, de la importància de les construccions previstes, de les dades o antecedents disponibles i de la complexitat del subsòl a estudiar.

En la present sessió s’intentarà establir el marc normatiu que regeix el desenvolupament d’un projecte geotècnic, i específicament de l’estudi del terreny que ha de sustentar l’esmentat projecte.

Com a primera aproximació es fa un breu recorregut històric sobre la normativa d’aplicació al cas, seguida d’una visió més detallada de la recent normativa d’obligat compliment per a obres d’edificació.

En una segona part es presenta un cas pràctic per al disseny d’una campanya de reconeixements (element bàsic de tota investigació geotècnica) i es discuteix l’aplicació de la normativa a diversos casos concrets.

Finalment es conclourà amb una consideració sobre els criteris per a la valoració de propostes tècniques i econòmiques que tot usuari de geotècnia ha de tenir presents a l’hora de decidir la contractació d’un servei de consultoria.

2. BREU VISIÓ HISTÒRICA SOBRE LA NORMATIVA D’APLICACIÓ ALS ESTUDIS GEOTÈCNICS EN EDIFICACIÓ

Amb anterioritat a la promulgació del Código Técnico de la Edificación, a l’any 2006, no existia un marc legal amb caràcter de norma bàsica i d’obligat compliment que regís les actuacions mínimes que havien de contemplar-se en l’execució de les investigacions, reconeixements i anàlisi de laboratori que conformen l’eina fonamental dels estudis geotècnics, així com el contingut i abast mínim dels propis estudis.

Tanmateix, es comptava amb tot un seguit de normes relacionades amb el projecte geotècnic, algunes d’elles de compliment facultatiu, i altres de compliment obligat però que no entraven en el detall dels estudis del terreny.

Fent un recull d’aquestes normes, i presentant-les per l’ordre cronològic d’aparició, podem esmentar:

– Les Normas Tecnológicas de la Edificación NTE (1975) relatives al condicionament del terreny i els fonaments, entre les quals la norma NTE-CEG se n’ocupa específicament dels estudis geotècnics. Planteja una sistemàtica per al dimensionat de les campanyes de prospecció, detalla els mètodes de prospecció a l’ús en els temps en que va ser redactada, proposa també una sistemàtica de dimensionat de campanyes de laboratori, i presenta finalment certes consideracions referides a la descriptiva del terreny que han de ser recollides en l’estudi geotècnic. El càlcul geotècnic com a tal queda relegat, tanmateix, a l’aplicació de les regles de càlcul establertes mitjançant taules que relacionen determinades característiques (freqüentment empíriques) del sòl amb el dimensionat de les estructures.

– La Norma Básica de la Edificación NBE-AE (1988) i anteriorment MV 101(1962) que planteja un seguit de sistemes de verificació del càlcul dels fonaments i les estructures de contenció en relació a les accions a considerar sobre i procedents del terreny.

– Els Eurocodis: UNE-ENV (1997-1:1999). Eurocodi 7: Projecte geotècnic, part 1 (regles generals), part 2 (projecte assistit per assaigs de laboratori) i part 3 (projecte assistit per reconeixements i assaigs “in situ”). Presenta les bases conceptuals que posteriorment són recollides pel CTE en referència als estats límits del terreny, els mètodes de verificació, i d’altres.

– La norma EHE (1998) que tot i no tenir una específica aplicació al càlcul geotècnic, per primera vegada planteja l’obligatorietat d’incloure en el projecte d’edificació un estudi del terreny que serveixi com a justificació de les accions del terreny sobre l’estructura i viceversa.

– La normativa UNE per a l’execució de treballs especials (UNE-EN 1536-38, 12063, 12699, 12715-16, anys 2000 – 2001) referida a l’execució de pilots, ancoratges, murs pantalla, tablestaques, injeccions i jet grouting; es tracta d’una normativa que no contempla el càlcul geotècnic, i que per tant en vers la seva aplicació a la redacció del projecte aporta procediments d’execució i de control normalitzats per a la construcció dels elements de fonamentació, contenció i estabilització especials.

– Norma de Construcción Sismoresistente NCSR (2002): en tant que norma bàsica per al disseny de les estructures en relació a l’acció sísmica, exigeix la definició de certs paràmetres del terreny (coeficient C del terreny) pels quals és necessària l’aportació d’informació sobre les característiques del subsòl que estan en relació a aquests paràmetres (compacitat o consistència i persistència en profunditat d’aquestes característiques.)

– El nou marc regulador: la LOE, Ley de Ordenación de la Edificación (1999): Entre les innovacions més significatives de la LOE en el marc de l’ordenació del procés de l’edificació podem destacar:

. L’establiment d’una nova configuració d’obligacions i responsabilitats entre projecte, obra, i els professionals o entitats que hi intervenen.

. L’establiment de garanties.

. Un nou concepte de protecció dels interessos dels usuaris.

. L’assegurament de la qualitat mitjançant la definició dels REQUISITS BÀSICS DELS EDIFICIS: entre ells el REQUISIT DE SEGURETAT ESTRUCTURAL.

. A posteriori es preveu la implantació del CTE.

Malgrat que la LOE no té una incidència directa i explícita sobre l’estudi geotècnic (ni tan sols es cita al tècnic responsable de la geotècnia com a tècnic que recolza al Director del Projecte, i en canvi sí s’esmenten els tècnics responsables del projecte d’estructures o instal•lacions), implementa en canvi a la subscripció de l’assegurança decennal de danys. La incorporació en el cos tècnic habitual del projecte d’edificació dels Organismes de Control Tècnic sí que ha impulsat, a la seva, l’exigència de l’estudi geotècnic com un element bàsic del propi projecte.

3. L’ACTUAL NORMATIVA D’APLICACIÓ ALS ESTUDIS GEOTÈCNICS D’EDIFICACIÓ: EL DOCUMENT BÀSIC SEGURETAT ESTRUCTURAL – FONAMENTS (DB SE-C)

De forma genèrica, el CTE aporta les següents qüestions referents a la seguretat estructural que desenvolupen les exigències plantejades a la LOE:

– art. 10 part I del CTE: Els documents bàsics (…) especificaran paràmetres objectius i procediments, el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat estructural.

– art. 10.1: Exigència bàsica SE1: Resistència i estabilitat: l’edifici es projectarà i s’executarà de forma que es garanteixi la seva resistència i estabilitat davant de les accions i influencies previsibles durant la fase e construcció i la d’ús, i de forma que també un esdeveniment extraordinari no comporti conseqüències desproporcionades.

– art. 10.2: Exigència bàsica SE2: Aptitud al servei: es garantirà que les deformacions seran tolerables conforme a l’ús previst de l’edifici

Cal comentar que no pot aplicar-se de forma encertada el document bàsic SE C sense contemplar els documents bàsic SE (Seguridad estructural) i SE AE (Seguridad estructural, acciones en la edificación).

El document bàsic SE C incorpora, dins del CTE, les següents novetats normatives referides al projecte geotècnic en l’edificació:

– Omple un important buit reglamentari: per primera vegada es promulga una normativa amb caràcter de bàsica i obligatòria que abasta de forma integral el conjunt d’aspectes compresos en el projecte geotècnic (investigació, càlcul, disseny, execució i control).

– Defineix i quantifica les exigències bàsiques: planteja l’aplicació del mètode dels coeficients de seguretat parcials, seguint el plantejament de l’Eurocodi 7, en el càlcul de resistència del terreny vers l’estat límit últim, i vegada s’aborda la necessitat d’establir una relació recíproca entre el disseny de l’estructura i el comportament del terreny vers l’estat límit de servei.

– Estableix del nivell o valor límit de les prestacions dels edificis o de les seves parts: desestimant una aplicació normativa tradicional basada el límit de l’assentament màxim admissible per l’estructura, proposa unes limitacions sobre la deformació per assentaments diferencials i distorsions angulars (entre d’altres).

– Regula els continguts mínims i justificacions de l’estudi geotècnic, no només en els aspectes relatius a les prospeccions mínimes (tipologies, abast, distàncies màximes, profunditat) i dels assaigs de laboratori, si no també i especialment definint els continguts mínims de l’estudi geotècnic com a part integrant i coordinada amb la resta del projecte de edificació. S’obliga al Director de l’Obra a procedir a la confirmació fefaent de l’estudi geotècnic a partir de l’observació de l’excavació de la fonamentació.

– Selecciona determinats mètodes de verificació i/o solucions sancionades per la pràctica per al projecte de fonamentacions i estructures de contenció. Es presenta una metodologia de càlcul complerta i adaptada a les situacions habituals pel disseny de fonamentacions superficials, profundes, murs de contenció i pantalles. Tanmateix no s’aborden casuístiques de projecte pròpies de situacions no convencionals com els terrenys d’alta compressibilitat, el tractament de sòls patològics (sòls expansius, sòls col•lapsables) o càlcul detallat de l’estabilitat dels talussos per posar alguns exemples. Tampoc s’inclou cap referència al càlcul i execució de micropilots.

– Planteja una sistemàtica exhaustiva (si bé no del tot estructurada) del control de l’execució dels fonaments i els elements de contenció en relació al terreny, obligant a documentar els resultats d’aquest control i recollir aquesta informació en la documentació final d’obra.

– Aborda també els aspectes referents al condicionament del terreny (l’excavació, els replens, la gestió de l’aigua) i les tècniques de millora i reforç del sòl (els ancoratges, el jet grouting).

Val a dir que la transcendència del DB-SE C sobre els estudis geotècnics pròpiament dit va més enllà del que inclou el capítol 3 (dedicat exclusivament a aquest tema), doncs a la resta de capítols s’aborden els procediments de verificació del càlcul i de l’execució que en tot cas han de ser tinguts en compte en el propi estudi geotècnic.

4. CRITERIS PER VALORAR UN PRESSUPOST PER A LA CONTRACTACIÓ D’UN ESTUDI GEOTÈCNIC

La contractació d’un estudi geotècnic ha estat, tradicionalment en el món de l’edificació, lligada a una perspectiva similar a la contractació del control de qualitat, entenent l’estudi geotècnic moltes vegades com una sèrie de “proves” (punxades, forats…) més o menys complementades per alguns assaigs de laboratori, que com a finalitzaven concloent amb l’aplicació d’unes taules que relacionaven – sobre una base generalment empírica – els resultats de les “proves” amb un valor de tensió admissible del terreny per a una fonamentació indeterminada.

Aquesta visió, tal vegada una mica simplista i actualment àmpliament superada, té molt en comú amb la perspectiva que fa molts anys es tenia sobre el mateix càlcul d’estructures, i no fa tant de tems sobre el control de qualitat en l’edificació. No era d’estranyar en absolut trobar fins no fa gaire temps projectes d’habitatges sense una justificació de càlcul per al disseny dels elements estructurals, i era del tot comú a primers dels anys 90 sentir dir que no hi havia cap necessitat de demanar la confecció d’unes provetes del formigó que es servia a l’obra per que precisament venia de planta; altres veus encara donaven més credibilitat al formigó preparat en obra doncs de tota la vida el mateix operari havia fet el mateix formigó emprant els mateixos cabassos de ciment, grava, sorra i aigua, i fins aleshores mai havia caigut cap casa.

Tanmateix, la creixent demanda social de garanties de qualitat en el procés de l’edificació ha comportat canvis substancials en vers aquests i molts d’altres mites. Avui dia és inconcebible que en un projecte d’una estructura no es justifiquin els càlculs; tothom té assumit el control de qualitat com un element inherent a l’obra; i finalment s’ha incorporat l’estudi geotècnic com una faceta integrada i imbricada en el projecte d’edificació.

Aquesta darrera incorporació és encara, cal reconèixer-ho, una novetat, i ens manca potser una certa cultura tècnica de base que ens permeti determinar el grau d’adequació d’un estudi a les necessitats reals d’un projecte. Igual d’inadequat és dimensionar un reconeixement, una campanya de laboratori, o una memòria del projecte geotècnic per sota com per sobre de l’escala correcta que correspondria a la mida de la nostra edificació. Es planteja en els següents paràgrafs un seguit de línies mestres que potser ajudin a trobar la mida i la correcta correspondència entre estudi geotècnic i projecte d’edificació.

La qualificació de l’autor de l’estudi geotècnic

El DB-SE C exigeix que els estudis geotècnics estiguin visats pel col•legi professional al qual estigui adscrit l’autor de l’estudi geotècnic. En principi, l’autoria de l’estudi geotècnic recau en el Director del Projecte, podent aquest derivar aquesta funció (altra qüestió encara molt discutida és la derivació de la responsabilitat) a un altre tècnic. Fent una interpretació estricta de la norma, i essent preceptiu el visat col•legial com a garant de la competència de l’autor de l’estudi, s’hauria d’interpretar que assumirà la redacció del mateix un professional titulat, el col•legi professional del qual reconegui en llurs estatuts i entre les seves competències la realització d’aquest tipus de treball.

Sense entrar en l’eterna (i avorrida) discussió sobre les competències professionals en la que habitualment acostumen a caure alguns col•legis professionals, entenem que la principal innovació del DB-SE C radica en la necessitat de diferenciar entre una visió la comentada d’un “estudi geotècnic = prova de laboratori” que lliga la seva execució a una entitat assimilada a un laboratori d’assaigs, i una visió que integra l’estudi en el projecte de l’obra, i que com a tal ha de lligar de forma nominal a un projectista especialitzat (l’autor de l’estudi) amb el projectista en cap (el Director del Projecte).

La qualificació dels agents col•laboradors de l’estudi

Un estudi geotècnic es divideix habitualment en tres parts diferenciades, que es corresponen amb tres fases d’actuació concatenades:

– L’execució dels reconeixements, entre els quals els més significatius són les prospeccions.

– La realització d’assaigs de laboratori sobre mostres obtingudes dels reconeixements.

– La tasca d’assistència tècnica, que inclou la planificació, el seguiment i la supervisió de les anteriors, i finalment la integració de la informació obtinguda del terreny amb les necessitats del projecte per concloure amb un model geotècnic del subsòl i una proposta de disseny dels elements estructurals i d’altres actuacions de l’obra (excavacions, esgotaments, reforços…) en relació amb el subsòl.

Queda clar que el tercer punt dels esmentats recau directament en la competència de l’autor (o autors) de l’estudi geotècnic. No passa exactament el mateix amb les dues primeres facetes, que tot i que puguin estar (o no) integrades en la mateixa organització en la que s’enquadra l’autor de l’estudi, no es contempla explícitament en el DB-SE C una exigència de qualificació concreta.

Tanmateix, la praxis que acostuma a donar-se en l’entorn productiu de l’edificació ha dut a incloure aquestes dues activitats dins del concepte global del “control de qualitat en l’edificació”, i com a tal existeix una tendència (no del tot closa) a exigir als actors que intervenen en cadascuna d’elles una garantia de capacitació equivalent a la que s’exigeix als laboratoris de control de qualitat.

Aquesta exigència és ja pràcticament comú pel que fa a la realització dels assaigs de laboratori, per als quals l’entitat que es realitza acostuma a estar acreditada pel Departament de l’Administració corresponent de conformitat amb el decret 257/2003, de 21 d’octubre, sobre l’acreditació dels Laboratoris d’Assaigs de la Construcció (DOGC núm. 4000, 31.10.2003). El Decret planteja un grup d’àmbits d’acreditació de geotècnia (GT) que inclou un àmbit d’assaigs de laboratori de geotècnia (GTL) que comprèn els assaigs de laboratori per a la identificació, la determinació de les característiques, la resistència, la deformació i l’agressivitat del terreny per al qual s’exigeix la suficiència en la realització dels següents assaigs bàsics i normes d’aplicació:

Identificació i característiques:

– Mètode d’assaig normalitzat de classificació de sòl: ASTM D 2487/00
– Preparació de mostra per als assaigs de sòls: UNE 103100:1995
– Humitat d’un sòl mitjançant assecament en estufa: UNE 103300:1993
– Granulometria de sòls per tamisat: UNE 103101:1995
– Límit líquid pel mètode de la cullera de Casagrande: UNE 103103:1994
– Límit plàstic: UNE 103104:1993
– Densitat d’un sòl. Mètode de la balança hidrostàtica: UNE 103301:1994
– Densitat relativa de les partícules d’un sòl: UNE 103302:1994

Resistència i deformació:

– Assaigs de trencament a compressió simple en provetes de sòl: UNE 103400:1993
– Assaig per calcular la pressió d’inflament d’un sòl en l’edòmetre: UNE 103602:1996
– Consolidació unidimensional d’una mostra de terreny: UNE 103405:1994
– Assaig d’inflament lliure en edòmetre: UNE 103601:1996
– Assaigs Lambe (índex d’expansió i canvi potencial de volum): UNE 103600:1996
– Assaig de tall directe de sòls: UNE 103401:1998
– Agressivitat d’aigües i sòls:
– Contingut en matèria orgànica, mètode del permanganat potàssic: UNE 103204:1993

Mètodes d’assaig per determinar l’agressivitat de les aigües al formigó, annex 5 EHE:

– Valor de pH
– Residu sec a 110ºC
– Contingut en sulfats
– Contingut de magnesi (valoració complexomètrica)
– Diòxid de carboni lliure CO2
– Contingut d’amoni NH4: Annex 5 EHE

Mètodes d’assaig per determinar l’agressivitat dels sòls al formigó, annex 5 EHE:

– Preparació de la mostra
– Contingut de sulfats
– Acidesa Baumann-Gully

Assaigs complementaris i normes d’aplicació:

Resistència i deformació de roques:

– Resistència a la compressió uniaxial: UNE 22950-1:1990
– Resistència a la tracció. Determinació indirecta (assaig brasiler): UNE 22959-2:1990
– Determinació del mòdul d’elasticitat (Young) i del coeficient de Poisson: UNE 22950-3:1990
– Resistència a la càrrega puntual: UNE 22950-5:1996

D’altra banda estaria la qualificació dels equips de prospecció mecànica encarregats de la major part dels reconeixements geotècnics, la finalitat dels quals és la identificació del terreny, la presa de mostres aptes per a assaigs de laboratori, i la realització d’assaigs “in situ”. Tot i que actualment la legalitat exigeix que les entitats que realitzen aquestes tasques compleixin amb el protocol d’acreditació (i així moltes empreses del ram es troben acreditades) “de facto” i a data d’avui (2007) no hi ha una exigència efectiva al respecte ni per part de l’Administració ni per part dels ens de control del procés de l’edificació (Organismes de Control Tècnic, per exemple) probablement degut a la idiosincràsia molt particular de les empreses dedicades a aquests treballs que sovint té poc a veure amb la d’un laboratori d’assaigs.

Pot reflexionar-se sobre la conveniència d’aplicar el concepte de “control de qualitat” a la investigació del subsòl, com si les característiques del mateix poguessin avaluar-se amb criteris de conformitat a unes determinades prescripcions…

Val a dir que, en qualsevol cas, comptar amb una acreditació és un punt a considerar com favorable a l’hora de valorar la garantia que se’ns pugui oferir per a procedir a la contractació d’un estudi geotècnic. Resumim doncs en els següents paràgrafs les exigències que planteja el protocol d’acreditació en l’àmbit de sondeigs, presa de mostres i assaigs in situ per a reconeixements geotècnics (GTC):

Assaigs bàsics i normes d’aplicació.

– Presa de mostres inalterades en cales o pous: UNE 7371:1975
– Presa de mostres inalterades en sondeigs amb mostrejador de paret prima tipus Shelby (diàmetre de mostra recomanat > 75 mm, diàmetre de mostra mínim 75 mm): ASTM D 1587-00, XP P94-202
– Presa de mostres inalterades en sondeigs amb mostrejador de paret prima de pistó fix (diàmetre de mostra recomanat > 75 mm, diàmetre de mostra mínim 75 mm): XP P 94-202
– Presa de mostres amb mostrejador de paret gruixuda amb estoig interior (diàmetre de mostra recomanat > 90 mm, diàmetre de mostra mínim 70 mm): XP P94-202
– Presa de mostres a rotació amb tub mostrejador simple (bateria simple) (diàmetre de mostra recomanat > 85 mm, diàmetre de mostra mínim 85 mm): ASTM D 2113-99, XP P94-202
– Presa de mostres a rotació amb tub mostrejador doble (bateria doble) (diàmetre de mostra recomanat > 85 mm, diàmetre de mostra mínim 80 mm): ASTM D 2113-99, XP P94-202
– Presa de mostres a rotació amb tub mostrejador triple (bateria triple) (diàmetre de mostra recomanat > 85 mm, diàmetre de mostra mínim 80 mm): XP P94-202
– Presa de mostres a rotació amb tub mostrejador triple (bateria triple) amb extensió de paret prima (diàmetre de mostra recomanat > 75 mm, diàmetre de mostra mínim 70 mm): XP P94-202
– Assaig de penetració i presa de mostres amb el penetròmetre de presa de mostres estàndard (SPT): UNE 103800:1992

Per a la realització dels anteriors treballs serà necessària la perforació de sondeigs amb equip capaç de realitzar-los de manera que en ells es puguin obtenir les mostres i efectuar els assaigs SPT, d’acord amb els diàmetres i les normes requerides.

– Prova contínua de penetració dinàmica superpesada: UNE 103801:1994
– Presa de mostres d’aigua per a anàlisi química: Annex 5 EHE

Les assegurances

Com ha estat comentat diverses vegades, l’estudi geotècnic forma part del projecte d’edificació, i en aquest sentit, el tècnic autor del mateix assumeix una responsabilitat (a efectes judicials) que convé sigui avalada per una pòlissa d’assegurança amb entitat suficient com per fer front als danys i perjudicis que puguin derivar d’una actuació incorrecta.

Cal incidir en la importància de no confondre aquesta assegurança (de responsabilitat civil professional) amb les assegurances obligatòries s’han de subscriure per complir amb els requisits d’acreditació d’un laboratori d’assaigs (que no contempla l’emissió de dictàmens tècnics interpretatius, com és el cas d’un estudi geotècnic), les assegurances per garantir la reparació de danys i desperfectes sobre bens de tercers per acció de maquinària de prospecció, o les assegurances patronals.

Els criteris objectius

A banda de la capacitació tècnica de l’autor de l’estudi geotècnic, i dels aspectes relatius a les garanties formals dels participants en l’elaboració del mateix (acreditacions, assegurances, col•legiació) convé també fer esment d’un seguit de condicionants que de forma objectiva ens poden permetre valorar la suficiència dels mitjans que disposen aquells que ens presenten una proposta de col•laboració geotècnica en el nostre projecte.

Podem esmentar com a criteris objectius (si bé no sempre és fàcil obtenir una informació al respecte):

– Els coneixements i l’experiència del tècnic que ha d’assumir l’execució directa de l’estudi, que no sempre és qui assumeix la responsabilitat del mateix (no sempre qui signa és l’autor real). Pot sumar-se aquí com a punt a favor el comptar amb un equip tècnic ampli que de vegades representa un valor multidisciplinar, molt a considerar en projectes d’ampli abast, compromís o importància.

– L’experiència local dels tècnics: en tota faceta geològica hi ha un component de coneixement local que generalment permet una racionalització en els recursos d’investigació, sense que això signifiqui que un tècnic molt experimentat en un àrea local determinada pugui permetre’s el luxe de prescindir de reconeixements o assaigs de laboratori.

– L’adequació dels equips de prospecció disponibles: cada projecte geotècnic requereix de l’ús de la sistemàtica de prospecció que permeti aportar amb un cost raonable la informació necessària mitjançant la identificació del subsòl, la presa de mostres i els assaigs “in situ”. La utilització de sistemes de baix cost com les penetracions dinàmiques, els sondeigs “a destrossa”, o fins i tot els sondeigs amb recuperació de testimoni executats amb poca perícia, pot influir poc en el resultat final del projecte si el volum de l’obra és reduït i el subsòl pot ser qualificat geotècnicament com molt favorable.

Quan no és així convé escollir sistemes de prospecció que realment s’avinguin amb la problemàtica geotècnica a afrontar. Una campanya de reconeixement (o de laboratori) insuficient dona com a resultat un model geotècnic conservador, i conclou amb el projecte i l’execució de solucions de fonamentació o contenció que encareixen innecessàriament els costos de l’obra en tres ordres de magnitud el cost de l’estudi geotècnic.

Nogensmenys, en casos en que els condicionants geotècnics són molt favorables i l’entitat de l’obra és menor, realitzar una inversió en prospecció desmesurada pot representar una despesa que no es vegi compensada per una reducció de costos d’obra ni una millora substancial de la seva seguretat. Val la pena preguntar-se, per exemple, sobre si és oportú realitzar tres sondeigs amb recuperació de testimoni continu de vuit metres de profunditat (el cost dels quals pot anar a 2000 €), en una parcel•la planera on es preveu edificar un habitatge unifamiliar de planta baixa, quan de forma evident el terreny que aflora és un granit inalterat.

Els criteris subjectius

És difícil plantejar una discussió acadèmica que plantegi qüestions subjectives que tots valorem per a tota activitat tècnica sustentada per la capacitació d’una persona concreta; el valor afegit que representen qüestions relatives com l’experiència, l’eficiència, l’eficàcia o el compromís és difícil de concretar. Valguin només aquestes línies com a punt de reflexió que es proposa als participants del curs.
.
.
.
BIBLIOGRAFIA:

• Código Técnico de la Edificación, Ministerio de Fomento, 2006.

• Norma UNE-ENV 1997-1, “Eurocódigo 7: Proyecto geotécnico. Parte 1: Reglas generales”. AEN/CTN 140 (Eurocódigos Estructurales).

• Normas Tecnológicas de la Edificación (NTE), Acondicionamiento del terreno y Cimentaciones (A+C) Instituto Nacional para la Calidad de la Edificación del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo (1975 – 1983).
.
.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.